La diferencia entre el neritic i l'oceànic és que els nerítiques,és a dir, viuen en aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.
Assenyala els límits entre els medis epipelàgic, mesopelàgic i batipelàgic:
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200metres; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1000 metres, i el batipèlagic, per sota dels 1000 metres.
Quines condicions favorables ofereixen el medi epilàgic sobre els altres dos?
La major part del nècton és epilàgics perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàcton i zooplàncton.
Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.
Indica altres organismes nectònics a més dels peixos:
SARDINA
SORELL
VERAT
BONÍTOL
TONYINA
PEIX ESPASA
Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàncton, un de mida petita i un altre de grans dimensions:
Un peix de dimensions petites que menja plàncton podria ser la sardina i un peix de dimensions grans podria ser per exemple el tauró pelegrí.
Com s'anomena les grans agrupacions de peixos:
La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves.
Indica algunes característiques destacades dels peixos epipelàgics que capturen altres peixos. Cita algun exemple d'aquest tipus de peixos.
Tenen unes temperatures de corporació altes, tenen proporcio elevada del teixit i tenen bufetes natatòries més desenvolupades. Algun d'aquests tipus de peixos és el peix espasa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada